Diuen que qui te un amic, te un tresor. Doncs jo no se, però últimament estan "apareixent" uns amics a la meva vida que valen no un tresor. Una fortuna!!!!
En fi, que la Tere i el Joan, són uns d'aquest amics que han "aparegut" a la meva vida. Els he anat coneixent de mica en mica, però que macos que són. Els que els coneixeu, segur que em doneu la raó.
Total, que enguany fan 25 anys de casats. Van cel·lebrar-ho el passat mes de juny. Però m'ha portat més temps del que em pensava i fins ara no els hi he pogut regalar.
Un quadre de punt de creu, el qual ja m'han demostrat que n'estan molt agraïts. No cal dir que espero que els hi agradi perquè els hi ha encantat!!!
Quina il·lusió fa que algú et digui que els encanta!!!!
Bé, Tere i Joan, per molts anys més i que jo també pugui veureu-ho hahaha.
Molts petons i una gran abraçada.
Ah! i no canvieu mai (coneixent-vos segur que no ho fareu)
P.D.: Moltes gràcies Marina per enviar la foto.
Els protagonistes amb el quadre:


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada